📘 SETENTONIO presenta: EL CRIT DE LA MEMÒRIA
La història de la família Ponga Herrero (1936 - 2026)
🖋️ Introducció: El Dinar de Santa Clara
Tot va començar amb una exclamació que va omplir l'espai. La Irian, amb 18 anys, va fer callar el món per exigir la seva identitat. Davant l'Avi Agustín (86 anys), el petit dels Ponga, i sota la mirada còmplice de l'Andreu, el pont entre generacions, es va obrir la caixa de la memòria.
📜 CAPÍTOL 1: L’Origen (Tolosa i la traïció)
La Plaza Justicia: L'escenari d'una vida trencada.
L’Elicio Ponga: L'home de la bicicleta. La mentida dels "vencedors" i el buit de la desaparició.
Els "desAlmats": L'Andrés (afusellat), en Vicente (mort al front), l'Andrés Subtil.
La Cesárea Herrero: La matriarca que va salvar la nissaga a bord del vaixell Habana.
📽️ CAPÍTOL 2: El Despertar (Barcelona, 2008)
El 17 de maig de 2008, al "Palauet del Coneixement", l'Andreu va reunir els custodis:
Manolo i Eugènia: Els guardians de les cartes i del fons documental.
Felisa: La dona dels dietaris que narraven el dia a dia a les Escodines.
Txonita: L'alegria que va sobreviure al trauma del viatge a França.
Agustín: El petit que va començar a recordar per a la seva neta.
Assistents clau: Ander, José Manuel, Eli, Manel.
🌳 CAPÍTOL 3: L’Arbre de les Branques Vives
Branca Agustín & Antonia Maria: Pares de Vicente, Mariví (mare de la Irian) i Xavi. L'arrel de la indignació sana de la Irian.
Branca Manolo & Eugènia: Pares de l'Eli, en José Manuel i l'Ander. Els arquitectes de l'arxiu familiar.
Branca Txonita: La branca de l'Andreu, la que va posar la primera pedra digital amb LAGRACIADELSPONGA.
🏛️ CAPÍTOL 4: La Memorteca
El llibre de SETENTONIO es nodreix de:
Els Dietaris de la Felisa: Deu anys de crònica emocional.
L’Arxiu Manolo: Cartes i proves del que els llibres no expliquen.
Els Vídeos de l'Andreu: La veu i la mirada dels que ja no hi són.
La Web de la Irian: El crit final que ho fa tot públic.
🕊️ Epíleg: La pau de saber-ho TOT
"Ja no som refugiats; som els amos de la nostra història." L'Elicio no va tornar, però avui camina a través de la Irian. El silenci s'ha acabat. La memòria és ara, per fi, una eina de pau.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada